Les millors platges de la Costa Daurada, començant per Calafell

Sorra fina, aigües tranquil·les i entrada suau al mar: la web oficial de turisme la recomana per anar-hi en família. Les fotos i el passeig fins a Segur són a la guia de la platja de Calafell, davant de l'hotel.

Cunit és la porta nord de la Costa Daurada i el veí de Calafell. La seva costa, d'uns 2.500 metres, queda partida per set espigons en petites cales de sorra fina i daurada, amb entrada plana i aigua tranquil·la. Segons la web oficial, Cunit Llevant és la platja més al nord de tota la costa.

El Vendrell té dos grans sorrals de sorra fina i aigua tranquil·la, amb un llarg passeig marítim. Coma-ruga, de 2.300 metres, és molt familiar perquè s'hi entra a l'aigua amb facilitat; el port esportiu i el club nàutic la divideixen en dues, i a la mateixa sorra hi brollen la font de l'Estany i el Riuet. Sant Salvador, de prop de tres quilòmetres, és la més llarga del municipi i queda al costat del Museu Pau Casals; el passeig s'interromp en arribar a l'espai natural de les Madrigueres.

Els Muntanyans són el tram salvatge de Torredembarra: uns 2.200 metres de sorra fina i daurada dins l'espai natural de les platges de Torredembarra i Creixell (Xarxa Natura 2000), amb les dunes i les maresmes salobres més importants del litoral després de les del delta de l'Ebre, segons la web oficial. Té una zona naturista d'uns 400 metres i un circuit sensorial per a persones amb discapacitat visual. La Paella, de 800 metres i al costat del port esportiu, és la platja urbana per moure's: canal per a motos d'aigua, zona abalisada per al surf, vòlei i futbol platja i, des del port, submarinisme, esnòrquel, caiac o surf de rem.

Un quilòmetre de sorra fina i daurada davant del barri marítim d'Altafulla, amb entrada suau a l'aigua i molt de públic familiar. El que la distingeix és la façana: les Botigues de Mar, magatzems del segle XVIII on els pescadors guardaven les eines, convertits en cases d'estiueig a principis del segle XX.

Després d'Altafulla, el terme de Tarragona encadena la platja del Miracle, a la ciutat, l'Arrabassada, la Platja Llarga, la Cala Fonda o Waikiki i Tamarit, als peus del seu castell, unides pel camí de ronda. Les explica la guia de les platges de Tarragona, una per una.

Més de tres quilòmetres de sorra fina i daurada, amb aigua tranquil·la i entrada suau. El seu passeig marítim és, segons la web oficial, un dels espais públics oberts al mar més grans de la costa, i des del 2011 té el distintiu de Platja en Família.

Les dues platges urbanes de Salou queden a banda i banda del port esportiu. Ponent, d'una mica més d'un quilòmetre, segueix el passeig de Miramar; Llevant, de 1.200 metres, el passeig de Jaume I, una rambla ampla amb jardins. Comparteixen sorra fina i daurada, entrada suau i moltes activitats nàutiques; Ponent té, a més, oci nocturn.

La platja més cèntrica de Cambrils, amb el nom oficial de Prat d'en Forés-Regueral, és al final del barranc del Regueral, on comença el port esportiu. Té sorra fina amb una mica de gra gruixut, entrada suau al mar i un passeig marítim amb carril bici.

La platja més gran de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, de 1.800 metres, té dues cares. Al nord, al costat del passeig marítim i de la Base Nàutica, l'aigua cobreix poc i va bé amb canalla; al sud, un camí catalogat com a Sender Blau porta a un tram natural de dunes, pi blanc i un aiguamoll amb joncs.